22 de novembre 2008

Notes de fulles

El bloc Notes de lletres conté diverses entrades dedicades a poemes de Carner: una sobre "Cançó" ("Aigües de la primavera...") que remet al vídeo de Túrnez & Sesé què ja vam parlar, una altra sobre "Ostende, 31 desembre 1949" amb enllaç a les versions del poema que figuren al web sobre traducció del PEN Català, dues a partir del dístic "Pietat de la natura" (aquí i la segona, esplèndidament sucosa, aquí) i una darrera sobre "La fulla miraculosa" que apunta: "Cap de les tres fulles no és el terme d’una comparació, ni funciona estrictament com una metàfora. Les fulles són això que s’ha anomenat ―sobretot a partir de la definició d’Eliot― un correlatiu objectiu, de manera que a través de la creació d’imatges, de la descripció d’objectes concrets, d’una situació, pren forma tal o tal emoció ―es carrega allò d’una emoció―; i aquesta el lector l'aprehèn, en té l’experiència, quan el correlatiu mateix la hi evoca. Aquí ―i molt en Carner― el correlatiu objectiu va entrellaçat, a més, amb alguna fal·làcia patètica, així que objectes inanimats són presentats com a posseïdors de capteniments i sentiments humans (l’arbre «que s’exaspera», una fulla que «s’aclapara un sol instant», l’altra, que està «amb mig cor de viure encara, tresca una mica, de gairell»)."

08 de novembre 2008

Nobel o no

Albert Benzekry transcriu a Sega de mots tres cartes de Joan Colomines i Puig a Josep Palau i Fabre dels anys 1961, 1962 i 1963 sobre la candidatura de Josep Carner al premi Nobel que plantegen a manera de drama clàssic el pes simbòlic de l'escriptor ("Això és una acció de guerra. No un homenatge ni una manifestació folklòrica") i l'alta exigència a què va ser sotmès ("Carner ens haurà de perdonar aquesta insistència i amb això donarà proves, una vegada més, de la seva actitud de servei continuat").

Alguna cosa sobre el tema vaig apuntar en un article general sobre la biografia de l'autor a l'exili brussel·lenc, i també se'n poden rastrejar altres cartes i més informació al quart volum de l'Epistolari de Josep Carner (Curial, 1998), que aplega la correspondència entre Carner i Colomines, i al sumari de la correspondència carneriana a l'Arxiu Josep Carner de la Biblioteca de Catalunya, ara consultable en línia.