22 de novembre 2008

Notes de fulles

El bloc Notes de lletres conté diverses entrades dedicades a poemes de Carner: una sobre "Cançó" ("Aigües de la primavera...") que remet al vídeo de Túrnez & Sesé què ja vam parlar, una altra sobre "Ostende, 31 desembre 1949" amb enllaç a les versions del poema que figuren al web sobre traducció del PEN Català, dues a partir del dístic "Pietat de la natura" (aquí i la segona, esplèndidament sucosa, aquí) i una darrera sobre "La fulla miraculosa" que apunta: "Cap de les tres fulles no és el terme d’una comparació, ni funciona estrictament com una metàfora. Les fulles són això que s’ha anomenat ―sobretot a partir de la definició d’Eliot― un correlatiu objectiu, de manera que a través de la creació d’imatges, de la descripció d’objectes concrets, d’una situació, pren forma tal o tal emoció ―es carrega allò d’una emoció―; i aquesta el lector l'aprehèn, en té l’experiència, quan el correlatiu mateix la hi evoca. Aquí ―i molt en Carner― el correlatiu objectiu va entrellaçat, a més, amb alguna fal·làcia patètica, així que objectes inanimats són presentats com a posseïdors de capteniments i sentiments humans (l’arbre «que s’exaspera», una fulla que «s’aclapara un sol instant», l’altra, que està «amb mig cor de viure encara, tresca una mica, de gairell»)."