20 de juliol 2015

Darrer somni de Carner

Sóc molt de Josep Carner. A part del gran poeta de Barcelona, amb obres significatives com Els fruits saborosos (1906), que imposa el model de poètica noucentista, Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, 1884 - Brussel·les, 1970) va dedicar part important de la seva inventiva a les traduccions. Impulsat per l’afany noucentista d’obrir el país a Europa, va portar al català obres clàssiques de la literatura estrangera, entre les quals un monument de la traducció Els papers del Club Pickwick, de Dickens, editat dins A Tot Vent, d’Edicions Proa, el 1931. Un Pickwick que, com s’acostuma a dir, millora la versió original i confirma Carner com el malabarista idiomàtic que era.

Jo tinc el Pickwick del 1972, que va reeditar Edicions Proa de la mà del mecenes perfumista J.B. Cendrós (Barcelona, 1916-1986), l’empresari del popular Floïd, l’aftershave ataronjat que picava tant; el 1964, en una demostració insòlita de personalitat i força, Cendrós va retornar l’editorial exiliada a casa (en aquest cas Barcelona), sota el franquisme!, des de Perpinyà. Amb el retorn de la col·lecció A Tot Vent, el gran clàssic novel·lístic de Proa, que el mateix pare Cendrós, com tants altres lectors, col·leccionava i llegia amb delectança als anys 30, s’unien d’una tacada dos mons que havien quedat aïllats, aquells prodigiosos i esperançats anys 30 inicials, simbolitzats per la moderna col·lecció taronja de Proa, i la generació dels 60 d’en Cendrós, igualment significada per la voluntat de renaixement cultural, protagonitzada per actors d’excepció, activistes que valien per un exèrcit sencer, Aramon, Carulla, Oliver, Riera, Rubió, Vallvé... o el mateix Cendrós, que vetllava, entre altres, per la reedició de llibres com aquest Pickwick de Carner. [+]

 Genís Sinca, "El darrer somni de Josep Carner" (Ara, 17-VII-15)